A proposta de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Dia Internacional de les Dones 2017 té com a lema “Les dones en un món laboral en transformació”. Cal recordar també que entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats fa un parell d’anys, el número 5 està dedicat a la igualtat de gènere i a l’apoderament de les dones i les nenes, per a la qual cosa cal, necessàriament, assolir el ple potencial de les dones en el món laboral.

El compliment d’aquests objectius inclouen, entre d’altres, l’eradicació de la pobresa, la promoció d’un creixement inclusiu i sostenible i la reducció de les desigualtats. És palès que el mercat de treball està sotmès a canvis constants, amb unes implicacions significatives per a les dones. La globalització i la revolució tecnològica i digital comporten noves oportunitats; al mateix temps, però, la creixent informalitat, la inestabilitat de les fonts d’ingressos de les famílies, les noves polítiques fiscals i comercials i l’impacte ambiental exerceixen un paper decisiu en l’apoderament econòmic de les dones.

Per avançar en la direcció correcta, hi ha una sèrie de factors claus que cal denunciar i combatre. La bretxa salarial de gènere n’és un. Segons dades d’estudis recents, actualment a  Catalunya la diferència salarial entre homes i dones, en una mateixa categoria laboral, se situa en el 26% de mitjana.

En segon lloc, cal reconèixer el treball no remunerat, les tasques de la llar i de cura d’infants i de persones dependents que, sobretot, realitzen les dones i que cal redistribuir de forma equitativa, implicant els homes en la coresponsabilitat familiar. Així mateix, hem de  denunciar l’explotació i la precarietat laboral que suposa l’economia submergida que genera aquest sector.

Cal treballar de manera global, a favor de polítiques econòmiques amb perspectiva de gènere, que tinguin en compte la majoria de dones en l’economia informal, que promoguin l’accés de les dones a les tecnologies i als sectors innovadors, a feines dignes i a protecció social, lliures de qualsevol forma de violència en el lloc de treball. Només així aconseguirem superar les bretxes de lideratge i de presa de decisions, reduir la pobresa femenina i assolir un creixement sostenible i inclusiu.

Aquest mes de març es compleixen deu anys de l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta llei, fruit de l’esforç social i polític realitzat per les dones i els moviments socials per avançar en la promoció de la igualtat de gènere, va esdevenir un important canvi normatiu, en el marc jurídic estatal per a l’assoliment d’una societat més justa i igualitària. En aquest marc legislatiu, des dels ens autonòmics i locals, s’han promogut accions encaminades al foment de la coresponsabilitat entre dones i homes en l’àmbit familiar; a l’aprovació i implementació de plans d’igualtat a les empreses i de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; a l’eliminació de l’assetjament a la feina per raó de sexe; a la superació dels estereotips sexistes; a l’impuls a l’emprenedoria femenina, a la superació de la bretxa digital de gènere; a la lluita contra tots els tipus de violències envers les dones; a la consolidació del teixit associatiu femení i al lideratge femení en tots els àmbits.

Resta, però, molta feina a fer. És important que la societat en general sàpiga reconèixer les dones com a treballadores essencials per al sosteniment de la vida i com a agents generadors de qualitat de vida, amb una impagable capacitat de gestió i d’organització dins i fora de la llar. Fem un reconeixement social a totes, sigui quina sigui la seva ocupació, tant en treballs remunerats com en totes aquelles feines, no remunerades i invisibles, que milions de dones desenvolupen a diari, arreu del món. Per això cal partir de la base, invertint en una educació en igualtat de gènere, perquè, sens dubte, aquesta és una inversió de futur i de progrés.

Sara Mestres Llussà

Regidora de Polítques d’Igualtat

Ajuntament de Lleida